Deu segons de suspensió en la solitud d'uns llençols blancs, gruixuts i nets d'un hotel, en el que s'estampen ratlles de sol i persiana. Fracció de temps d'aturdiment dolç i mut que em converteix en un personatge dels quadres d'Edward Hopper que atiren, justament, el temps en la inflexió. I s'escapa la brevetat del moment entre les dents que riuen pensant en els homes que bateguen al uníson al meu costat. I pensa en el ritme, les històries que l'acompanyen. I tanco els ulls veient cadascuna de les seves mirades que amb complicitat em fan pujar a cada so, més amunt. I no puc resistir la temptació de compartir una estona més, such nice guys.
